La natura és sobretot, i predominantment, queer. Maja Bondestam descriu a When the Plant Kingdom Became Queer: On Hermaphrodites and the Linnaean Language of Nonnormative Sex (2016) com Linné (1735) no va tenir més remei que incloure les nocions de fluïdesa de gènere, comportament bisexual o hermafroditisme en la seva taxonomia. 

Centrar-se en aquestes proves podria haver estat un acte revolucionari, però la moralitat del projecte patriarcal-colonial de la Il·lustració va allunyar-se d’aquesta possibilitat.

Demiurgós neix de la col·laboració de dues artistes i un científic de la Universitat de Barcelona que estudia les planàries, éssers extraordinàriament queer. Es reprodueixen asexualment de manera clonal o sexualment via hermafroditisme. Els seus cossos immortals contenen cèl·lules mare capaces de regenerar totes les seves parts i funcions. 

Aquest projecte explora les cruïlles que problematitzen la visió antropocèntrica occidental sobre la vida biològica. Demiurgós desconstrueix l’atles cel·lular que la ciència fa de les planàries per generar condicions de possibilitat on art i filosofia recuperin l'animal amagat. Reflexionant llavors sobre les nostres limitacions podem imaginar possibles i impossibles, a partir d’un diàleg simpoiètic on els cossos planària i humà quedin entrellaçats.

Activitat relacionada

• La nit - Demiurgós: una trobada entre espècies