En aquest context, els experts i expertes en biologia i biomedicina Josef Martin Penninger, Insoo Hyun, Annelien L. Bredenoord, Lluís Montoliu i Marc Güell es van trobar en aquesta Biennal per parlar de Genètica humana: reptes i límits, plantejant el potencial dels nous coneixements però també analitzant les implicacions ètiques d’alterar el nostre genoma. La revolució biotecnològica del segle XXI ha obert les portes a noves línies de recerca en l’àmbit de la biologia sintètica per al disseny de nous organismes al laboratori, entre altres finalitats, per ajudar-nos a viure més i millor. D’això també se’n va parlar a la Biennal en el diàleg Biologia sintètica i enginyeria per generar sistemes vius que van mantenir el pioner en biologia sintètica Ron Weiss, el bioinformàtic Michael Levin i la bioenginyera Núria Montserrat, amb moderació del periodista científic Michele Catanzaro.

La innovació no té límits i al voltant de tots aquests coneixements n’han aparegut de nous que ja estan marcant el futur de la nostra salut. Un exemple és l’optogenètica, una tècnica amb la qual es poden controlar certes funcions de les cèl·lules i mitjançant la llum. D’aquesta sorprenent tècnica aplicada a l’estudi i tractament de malalties del cervell, així com dels reptes ètics que això planteja, se’n parlà al debat Neurotecnologia: il·luminant la ment i la malaltia, amb la neurocientífica Victòria Puig, l’enginyer Jose A. Garrido i el divulgador Pere Estupinyà. I de la millora i perfeccionament de l’ésser humà que es deriva de tot el nou coneixement i de la fusió del cos amb la tecnologia també se’n va parlar al diàleg Transhumanisme que el filòsof expert en tecnologia i biomedicina Julian Savulescu va mantenir amb la periodista Mònica Terribas al voltant d’aquest  corrent a favor de la millora de les aptituds humanes.

Gràcies als avenços de la ciència, la prosperitat, els millors hàbits i les mesures higièniques, l’esperança de vida de les persones no ha parat de merèixer. En terme mitjà, ara vivim més anys que abans, però amb l’envelliment de les persones han sorgit noves malalties, com les neurodegeneratives, i altres problemes socials relacionats amb la solitud i la dependència. Aquests aspectes també van quedar palesos en la Biennal en propostes com el diàleg Envelliment en la salut i la malaltia, amb la biòloga María Blasco, la filòsofa Victòria Camps i la periodista científica Cristina Sáez; la taula rodona Repensar la mort i l’envelliment, amb els filòsofs Francis García Collado i Santiago Zabala, l’expert en realitat virtual Mel Slater i la neurobiòloga Mara Dierssen; i la taula rodona La salut pública, la política i la cura, amb el filòsof Josep Maria Esquirol, l’experta en bioètica Lydia Feito i la infermera i filòsofa Ester Busquets.

Ara podeu gaudir d’aquestes propostes des de casa a través dels seus enregistraments i reviure la Biennal Ciutat i Ciència!

Veure tots els vídeos de la Biennal