Sis dies de ciència oberta i participativa
Els límits del coneixement
El context de pandèmia de la Biennal té el seu reflex en el disseny de la programació. No només pels espais on tindrà lloc, gairebé tots amb reserva prèvia i a l’aire lliure, sinó principalment en el contingut que la defineix. En aquesta edició, un concepte clau inspira totes les activitats: la idea dels límits. Uns límits entesos en un sentit molt ampli que han servit de coordenada als temes transversals de la Biennal.
En aquest marc, moltes de les activitats d’aquesta Biennal giren al voltant dels límits del planeta, de la societat i de la mateixa ciència, i plantegen les conseqüències que traspassar-los pot tenir en les persones, la humanitat i el medi ambient. Disciplines com la bioenginyeria o la medicina regenerativa, i qüestions que marquen les fronteres de la ciència actual tenen implicacions directes sobre aquests límits i són objecte de debat en activitats com la taula rodona Genètica humana: reptes i límits, amb Insoo Hyun, Josef Martin Penninger, Annelien Bredenoord, Lluís Montoliu i Marc Güell (moderador), o el diàleg La ciència de la desigualtat, amb Sam Bowles, Carles Lalueza-Fox i Gemma Marfany (moderadora).
Així mateix, en aquesta Biennal es posarà en qüestió l’actual sistema alimentari, des de totes les seves dimensions com ara la biològica, la social, l’ambiental o l’econòmica amb motiu que enguany Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. En aquest context, per exemple, podrem escoltar la conversa Matilda a la cuina, entre Carme Ruscalleda i Susana Narotzky, moderada per Toni Massanés, o el debat Tecnologia, agricultura i digitalització, amb Guillermo Palau, Marga Mediavilla, Jeromo Aguado i Erik Hobbenlink (moderador).