David Jou
Físic i poeta
Catedràtic jubilat de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva recerca científica ha estat dedicada a la fonamentació i les aplicacions de la termodinàmica de processos irreversibles, especialment en processos ràpids, sistemes molt miniaturitzats, i superfluids amb turbulència quàntica. També ha publicat una àmplia obra poètica i assagística, amb més de trenta títols, en la qual destaca l’exploració dels ponts entre ciència, humanisme i religió, i la investigació poètica formal inspirada en formes de la natura.
Entre els seus llibres podem esmentar, en poesia, Les escriptures de l’Univers (Poemes sobre ciència), Poemes sobre ciència i fe, Poemes sobre Sicília i Venècia, i en assaig Poesia de l’infinit (Ciència i mística), Introducción al mundo cuántico, Déu, cosmos, caos (Horitzons del diàleg entre ciència i religió), El laberinto del tiempo i Cerebro y universo (dos cosmologías).